*** D A Y L I G H T ***














Morsa Olek Will Wojtek

Tell Me Why

Please talk son
Explain what’s going on with you
It’s the moment to talk and to resolve it all
When you’re back home you’re not still being the same
Please explain us where did you go yesterday

Tell me why, you arrive and starts a new fight
Tell me why, at school anything’s alright
Tell me why, we need to worry, just because
Anybody don’t know why!

I’ve got my problems
I have better things to do
Than lose my time fighting and discussing with you
When I’m back home I don’t wanna talk with you
Please , Let me go sleep …

Do you wanna know, Do you wanna know, Do you wanna know!
Do you wanna know, Do you wanna know, Do you wanna know!
Do you wanna know, Do you wanna know, Do you wanna know!
It’s the new generation Daddy,
Do you wanna know, Do you wanna know, Do you wanna know!


Tell me why, you arrive and starts a new fight
Tell me why, at school anything’s alright
Tell me why, we need to worry, just because
Anybody don’t know why! (x4)

http://www.daylightpunk.com/
http://www.myspace.com/daylight

Sobre ell

No puc creure que perdessis el teu temps
buscant el camí per tornar enrere
Vas escoltar la meva historia
però no vas entendre res.

La nostre relació és tan distant
Que fins i tot puc veure a través teu
Que està a punt d’acabar
Aquesta distància és invisible
Però la noto arreu del cos.

Abans estava sobre ell
Però finalment he acabat on vaig començar
I ara començaré de nou un alter cop
Però estaré aquí fins el final.

No puc creure que perdessis el meu temps
Ho vaig escoltar tot
Lluint tot el teu encant
Només per saber que jo era teva

La nostre relació és tan distant
Que fins i tot puc veure a través teu
Que està a punt d’acabar.
Aquesta distància és invisible
Però la noto arreu del cos.

I mai et podré creure
Tu i jo som iguals...
No et tornaré a escoltar
Això s’ha acabat…

Abans estava sobre ell
Però finalment he acabat on vaig començar
I ara començaré de nou un alter cop
Però estaré aquí fins el final.

Wannabe

Yo I'll tell you what I want, what I really really want,
So tell me what you want, what you really really want,
I'll tell you what I want, what I really really want,
So tell me what you want, what you really really want,
I wanna, I wanna, I wanna, I wanna,
I wanna reallyreally really wanna zigzag ha.

If you want my future forget my past,
If you wanna get with me better make it fast,

Now don't go wasting my precious time,
Get your act together we could be just fine

I'll tell you what I want, what I really really want,
So tell me what you want, what you really really want
I wanna,I wanna, I wanna, I wanna,
I wanna really really really wanna zigazig ha.

If you wanna be my lover,
you gotta get with my friends,
Make it last forever
friendship never ends,
If you wanna be my lover,
you have got to give,
Taking is too easy,
but that's the way it is.

What do you think about that, now you know how I feel,
Say you can handle my love, are you for real,
I won't be hasty, I'll give you a try,
If you really bug me then I'll say goodbye.

Yo I'll tell you what I want, what I really really want,
So tell me what you want, what you really really want
I wanna, I wanna, I wanna, I wanna,
I wanna really really really wanna zigazig ha.

If you wanna be my lover,
you gotta get with my friends
Make it last forever
friendship never ends,
If you wanna be my lover,
you have got to give,
Taking is too easy,
but that's the way it is.

So here's a story from A to Z, you wanna get with me
you gotta listen carefully,
We got Em in the place who likes it in your face,
we got G like MC who likes it on an
Easy V doesn't come for free, she's a real lady,
and as for me ha ha you'll see
Slam your body down and wind it all around
Slam your body down and wind it all around.

If you wanna be my lover,
you gotta get with my friends
Make it last forever
friendship never ends,
If you wanna be my lover,
you have got to give,
Taking is too easy,
but that's the way it is.

If you wanna be my lover
you gotta, you gotta, you gotta, you gotta, you gotta
Make it last forever slam, slam, slam, slam
Slam your body down and wind it all around
Slam your body down and wind it all around
Slam your body down and wind it all around
Slam your body down and zigazig-ah.

If you wanna be my lover.












Li vull dedicar a la meva companya d’escenari Carlota!! Xarly t’estimo molt!! Segueix així!! <33

Joan Maragall - El complte Arnau
No saps el que tens fins que ho perds
El vaig veure, no et sabria dir si ell a mi també. Era tan… perfecte? No se si aquesta és la paraula correcte. Cada vegada que el veia em desfeia. No me’l podia treure del cap, el necessitava, l’estimava o com a mínim, això creia.
Un dia ens van presentar en una festa. Ell somreia tota l’estona, jo estava molt nerviosa. Les mans em suaven i sentia com si el cor, que em bategava accelerat, se’m sortís del pit. Intentava fer veure que no passava res però, ell no em deixava de mirar amb aquella mirada seductora que em deia tantes coses i a l’hora tant poques, missatges codificats els quals no estava segura si els descodificava be. Vaig estar parlant amb ell molt poca estona perquè tenia por que el meu to de veu, els meus gestos o la meva mirada em delatessin però, mirés on mirés sempre estava ell. Em vaig asseure al sofà aprofitant que estava d’esquena a ell i així no sentir-me tan incòmode quan, de sobte, una mà va acariciar la meva espatlla i va lliscar suaument pel meu braç fins a arribar a l’altura de la meva mà. Era ell, n’estava completament segura. Qui si no? Em vaig girar lentament, vaig apujar la mirada i el vaig veure, mirant-me. Es va acostar lentament a mi i em va besar. Vaig sentir mil sensacions, vaig penetrar el que per mi, fins a aquell moment, havia estat impenetrable. Li vaig tornar el petó i, així, la llum de la lluna ens va il·luminar tota la nit.
Varem començar a sortir. Érem tan feliços, l’enveja de tothom. Durant el dia ens veiem i durant la nit em trucava i parlàvem durant hores de tonteries però, eren aquestes tonteries les que em feien feliç i les que em feien anar-me’n a dormir amb un somriure d’orella a orella.
El temps passava i jo cada vegada em sentia més agobiada, aquell noi, el qual havia estat la meva raó de viure, havia esdevingut a ser el culpable de llargues nits d’insomni, el que em semblava inaccessible i impenetrable, ara em semblava tot el contrari, n’estava farta i ja no podia més, necessitava llibertat, independència i sobretot temps per reflexionar. L’odiava i no estava segura del que sentia.
Vaig parlar amb ell i li vaig dir que no podíem continuar així, que volia tallar amb ell però que volia que continuéssim sen amics, lo típic que es diu. Simplement, va abaixar el cap, es va girar i va marxar. No sabia el que pensava ni el que faria. Preferia que m’hagués dit de tot abans d’anar-se’n així, em va trencar el cor. No podia para de donar-li voltes al que havia passat, em sentia malament, com una merda, era la bruixa del conte de la Blancaneus, era el dolent de la Princesa Cigne. El trucava i no m’agafava el telèfon, anava a casa seva i no m’obria ningú la porta. Sentia un gran buit dintre del meu cor, em sentia sola, sola i despreciable. Va ser llavors quan em vaig adonar que sense ell no podia viure i que havia estat una estúpida, que la raó per la qual m’aixecava pels matins feliç era perquè sabia que veuria el seu somriure el qual, per mi era el més important per la meva vida.
Van trucar a la porta de casa. Vaig baixar les escales corrents, quasi ensopegant-me, pensant que era ell que em venia a demanar perdó i que, per fi el podria abraçar i podria sentir la seva olor. Mira que en soc de beneita. Quan vaig obrir la porta eren els seus pares. Em vaig sorprendre molt. Estaven desfets. Em van entregar una carta i em van dir que allà ho explicava tot i que no tenien valor per dir-m’ho. Vaig pensar que se n’havia anat ben lluny per oblidar-me, per no tornar a patir i que, per aquest motiu els seus pares estaven així. Vaig pujar a l’habitació, em vaig asseure al llit i vaig començar a llegir:
Estimada Montse, sóc jo. Primer de tot vull que sàpigues que t’estimo més que a la meva vida i que sense tu no sóc res. Gràcies pels mesos de felicitat que m’has donat i gràcies per entregar-me el teu cor. Gràcies per ser com ets i recolzar-me en tot moment. Entenc que t’hagis cansat de mi, tothom es cansa de mi, sóc un pesat. No passa res, tranquil·la. Sempre vagi on vagi estaràs present en el meu record. Ets com un perfum que m’embriaga cada matí i em dona una raó per seguir endavant. He pres una decisió, he decidit passar a millor vida mantenint els bons records. No vull saber que hagués passat si hagués seguit endavant, no... no ho vull saber. No vull que ploris. Jo sóc molt feliç i tranquil·la que sempre estaré am tu vagis on vagis. Des del cel vetllaré per tu, siusplau no et desplomis. No ho podria suportar. Espero que sempre em recordis, dia darrera dia, mes darrera mes, setmana darrera setmana i, si tu no ho fas jo ho faré pels dos. T’estimo. Pau.

Mai a la meva vida m’ho he perdonat, de fet, mai a la meva vida he tornat a sentir per un home el que vaig sentir per ell. Però, com ell em va demanar mai em desplomaré i seguiré endavant fins el dia que passi a millor vida i em pugui reunir amb ell i visquem feliços la resta de la nostre vida, com Romeu i Julieta. L’estimo i sempre l’estimaré.

Àngel Guimerà: Terra Baixa
La incomunicació amb la parella
Ell la mira. Ella el mira. Ell somriu. Ella abaixa el cap. Ell li agafa la mà. Ella s’acosta a ell. Ell la besa. Ella li torna el petó. Ell li diu coses maques a la orella. Ella es posa vermella. Ell l’estira al llit. A ella se li accelera el cor. Ell comença a acariciar-la. Ella sua, té por. Ell li descorda els texans. A ella se li fa un nus a la gola. Ell tornar a pujar fins el coll. Ella empassa saliva, te por del que pensi ell si li diu que no està preparada. Ell s’estranya perquè la nota nerviosa. Ella resa perquè tot surti bé. Ell la mira. Ella el mira. Ell somriu. Ella abaixa el cap. Ell li agafa la mà. Ella s’aparta. Ell la besa. Ella aparta la cara. Ell li diu que si vol continuar. Ella segueix tenint por. Ell li diu que no passa res, que l’estima igual i que esta disposat a parar. Ella està avergonyida per haver tingut por, té ganes de fugir. Ell l’abraça i li fa veure que passi el que passi sempre tindrà a algú al costat, que és una tonteria amagar el que de veritat pensa perquè ell l’estima i només vol que ella sigui feliç.

No s’ha de tenir vergonya amb la parella perquè si de debò t’estima sempre estarà al teu costat. Llàstima que no totes les situacions com aquesta no acabin així.

Bonaventura Carles Aribau
T’enyoro i no saps quan. No hi ha cap moment del dia que no pensi en tu, en els moments que vem compartir junts, en la teva mirada acollidora on em perdia cada dia i em sentia com la noia més afortunada del món, en el teu somriure seductor i juganer que sabies que tan m'agaradava. Les tardes, abraçats al llit, parlant de tonteries, sentint que el món era paral·lel a nosaltres. Penso en totes les coses maques que em deies, en els teus moviments, en la delicades en que em tractaves i en lo atent que estaves a les meves reaccions. Quan estava deprimida, tu venies i em deies tonteries perquè rigués i m’oblides de tot i encara que tu diguessis que no, a mi m’ajudava molt. Era feliç... no entenc com tanta felicitat es va poder esvair tan ràpidament... tinc ganes de reunir-me amb tu però, qui m’assegurarà que estarem junts? Ningú. Però com a mínim segur que serà millor que aquesta soledat i aquet nus permanent a la gola. No vull que els demés pateixin tan com he patit jo però no em queda una altre alternativa. T’estimo mes que a la meva vida, ets el meu món, t’enyoro i et necessito.

M'agradaria dedicar aquesta redació a totes les persones que m'ajuden a seguir endevant i que em donen motius per viure!!

La mal casada
Una noia seu en un racó.
Plora, ningú l’escolta.
És jove i sana però,
Sap que mai trobarà l’amor.

És de família pobre,
No té elecció,
La única cosa que pot fer és lamentar-se
Perquè ja està casada.

Li explicà al seu pare
El que li fa tan mal
No obté resposta.
Ell abaixa el cap.

Li diu que no sigui egoista
I que pensi en els demés.
Però ella se sent bruta
I no pot més.

Ell ja l’ha violada
I ella no ho pot oblidar.
Amb aquest plor es treu la vida
I així deixa enrere una vida...
Sense amor i amb soledat.

Perquè tu i no jo?
De vegades penso perquè tu i no jo. Et necessito al meu costat però, com trobar-te? Se que sempre estàs amb mi però, com tocar-te? Tinc molts pocs records teus ja que quasi no vem estar junts, per no saber no se ni el dia en que vas néixer i encara menys el dia en que vas morir. Et trobo a faltar. Pensar que mai més tornaré a abraçar-te, a fer-te riure, em crema per dins. Ploro però, de que serveix? De res. Tindria que haver estat jo la que hagués mort no tu. Sento que no encaixo en lloc. No tinc forçes per enfrontar-me al món. Perquè no em vas endur amb tu? Sé que ja fa molts anys que va succeir però, no puc parar de donar-li voltes al tema... i sempre que hi penso acabo amb la mateixa pregunta... perquè tu i no jo?

FRANCESC VICENT GRACIA (el rector de Vallfogona)
Un noi perfecte, de cabell negra
Pell suau i pura com un àngel
Està estirat a terra dessagnant-se.

Una llàgrima llisca pel seu rostre
El dolor que sent és inhumà.
Crida, ningú el sent.

La seva blanca i pura pell
Morada es va tornant.
Li agradaria saborejar la venjança
Però no es pot moure.

El cor li batega amb molta intensitat
Sent que el cap li rebentarà.
Les robes blanques i secas que duu al damunt
Se li humitegen d’aquell vermell cegador.

Mira al carrer fosc
Però ara veu una llum.
Tanca els ulls i pensa;
El meu monet ha arribat.