Simple Plan

2006-06-26T12:24:00.000-07:00

*** D A Y L I G H T ***

Morsa Olek Will Wojtek

Tell Me Why

Please talk son
Explain what’s going on with you
It’s the moment to talk and to resolve it all
When you’re back home you’re not still being the same
Please explain us where did you go yesterday

Tell me why, you arrive and starts a new fight
Tell me why, at school anything’s alright
Tell me why, we need to worry, just because
Anybody don’t know why!

I’ve got my problems
I have better things to do
Than lose my time fighting and discussing with you
When I’m back home I don’t wanna talk with you
Please , Let me go sleep …

Do you wanna know, Do you wanna know, Do you wanna know!
Do you wanna know, Do you wanna know, Do you wanna know!
Do you wanna know, Do you wanna know, Do you wanna know!
It’s the new generation Daddy,
Do you wanna know, Do you wanna know, Do you wanna know!

Tell me why, you arrive and starts a new fight
Tell me why, at school anything’s alright
Tell me why, we need to worry, just because
Anybody don’t know why! (x4)

http://www.daylightpunk.com/
http://www.myspace.com/daylight

2006-06-26T11:20:00.000-07:00

Sobre ell

No puc creure que perdessis el teu temps
buscant el camí per tornar enrere
Vas escoltar la meva historia
però no vas entendre res.

La nostre relació és tan distant
Que fins i tot puc veure a través teu
Que està a punt d’acabar
Aquesta distància és invisible
Però la noto arreu del cos.

Abans estava sobre ell
Però finalment he acabat on vaig començar
I ara començaré de nou un alter cop
Però estaré aquí fins el final.

No puc creure que perdessis el meu temps
Ho vaig escoltar tot
Lluint tot el teu encant
Només per saber que jo era teva

La nostre relació és tan distant
Que fins i tot puc veure a través teu
Que està a punt d’acabar.
Aquesta distància és invisible
Però la noto arreu del cos.

I mai et podré creure
Tu i jo som iguals...
No et tornaré a escoltar
Això s’ha acabat…

Abans estava sobre ell
Però finalment he acabat on vaig començar
I ara començaré de nou un alter cop
Però estaré aquí fins el final.

2006-03-06T13:05:00.000-08:00

Wannabe

Yo I'll tell you what I want, what I really really want,
So tell me what you want, what you really really want,
I'll tell you what I want, what I really really want,
So tell me what you want, what you really really want,
I wanna, I wanna, I wanna, I wanna,
I wanna reallyreally really wanna zigzag ha.

If you want my future forget my past,
If you wanna get with me better make it fast,

Now don't go wasting my precious time,
Get your act together we could be just fine

I'll tell you what I want, what I really really want,
So tell me what you want, what you really really want
I wanna,I wanna, I wanna, I wanna,
I wanna really really really wanna zigazig ha.

If you wanna be my lover,
you gotta get with my friends,
Make it last forever
friendship never ends,
If you wanna be my lover,
you have got to give,
Taking is too easy,
but that's the way it is.

What do you think about that, now you know how I feel,
Say you can handle my love, are you for real,
I won't be hasty, I'll give you a try,
If you really bug me then I'll say goodbye.

Yo I'll tell you what I want, what I really really want,
So tell me what you want, what you really really want
I wanna, I wanna, I wanna, I wanna,
I wanna really really really wanna zigazig ha.

If you wanna be my lover,
you gotta get with my friends
Make it last forever
friendship never ends,
If you wanna be my lover,
you have got to give,
Taking is too easy,
but that's the way it is.

So here's a story from A to Z, you wanna get with me
you gotta listen carefully,
We got Em in the place who likes it in your face,
we got G like MC who likes it on an
Easy V doesn't come for free, she's a real lady,
and as for me ha ha you'll see
Slam your body down and wind it all around
Slam your body down and wind it all around.

If you wanna be my lover,
you gotta get with my friends
Make it last forever
friendship never ends,
If you wanna be my lover,
you have got to give,
Taking is too easy,
but that's the way it is.

If you wanna be my lover
you gotta, you gotta, you gotta, you gotta, you gotta
Make it last forever slam, slam, slam, slam
Slam your body down and wind it all around
Slam your body down and wind it all around
Slam your body down and wind it all around
Slam your body down and zigazig-ah.

If you wanna be my lover.

Li vull dedicar a la meva companya d’escenari Carlota!! Xarly t’estimo molt!! Segueix així!! <33

2006-01-25T12:27:00.001-08:00

Joan Maragall - El complte Arnau
No saps el que tens fins que ho perds
El vaig veure, no et sabria dir si ell a mi també. Era tan… perfecte? No se si aquesta és la paraula correcte. Cada vegada que el veia em desfeia. No me’l podia treure del cap, el necessitava, l’estimava o com a mínim, això creia.
Un dia ens van presentar en una festa. Ell somreia tota l’estona, jo estava molt nerviosa. Les mans em suaven i sentia com si el cor, que em bategava accelerat, se’m sortís del pit. Intentava fer veure que no passava res però, ell no em deixava de mirar amb aquella mirada seductora que em deia tantes coses i a l’hora tant poques, missatges codificats els quals no estava segura si els descodificava be. Vaig estar parlant amb ell molt poca estona perquè tenia por que el meu to de veu, els meus gestos o la meva mirada em delatessin però, mirés on mirés sempre estava ell. Em vaig asseure al sofà aprofitant que estava d’esquena a ell i així no sentir-me tan incòmode quan, de sobte, una mà va acariciar la meva espatlla i va lliscar suaument pel meu braç fins a arribar a l’altura de la meva mà. Era ell, n’estava completament segura. Qui si no? Em vaig girar lentament, vaig apujar la mirada i el vaig veure, mirant-me. Es va acostar lentament a mi i em va besar. Vaig sentir mil sensacions, vaig penetrar el que per mi, fins a aquell moment, havia estat impenetrable. Li vaig tornar el petó i, així, la llum de la lluna ens va il·luminar tota la nit.
Varem començar a sortir. Érem tan feliços, l’enveja de tothom. Durant el dia ens veiem i durant la nit em trucava i parlàvem durant hores de tonteries però, eren aquestes tonteries les que em feien feliç i les que em feien anar-me’n a dormir amb un somriure d’orella a orella.
El temps passava i jo cada vegada em sentia més agobiada, aquell noi, el qual havia estat la meva raó de viure, havia esdevingut a ser el culpable de llargues nits d’insomni, el que em semblava inaccessible i impenetrable, ara em semblava tot el contrari, n’estava farta i ja no podia més, necessitava llibertat, independència i sobretot temps per reflexionar. L’odiava i no estava segura del que sentia.
Vaig parlar amb ell i li vaig dir que no podíem continuar així, que volia tallar amb ell però que volia que continuéssim sen amics, lo típic que es diu. Simplement, va abaixar el cap, es va girar i va marxar. No sabia el que pensava ni el que faria. Preferia que m’hagués dit de tot abans d’anar-se’n així, em va trencar el cor. No podia para de donar-li voltes al que havia passat, em sentia malament, com una merda, era la bruixa del conte de la Blancaneus, era el dolent de la Princesa Cigne. El trucava i no m’agafava el telèfon, anava a casa seva i no m’obria ningú la porta. Sentia un gran buit dintre del meu cor, em sentia sola, sola i despreciable. Va ser llavors quan em vaig adonar que sense ell no podia viure i que havia estat una estúpida, que la raó per la qual m’aixecava pels matins feliç era perquè sabia que veuria el seu somriure el qual, per mi era el més important per la meva vida.
Van trucar a la porta de casa. Vaig baixar les escales corrents, quasi ensopegant-me, pensant que era ell que em venia a demanar perdó i que, per fi el podria abraçar i podria sentir la seva olor. Mira que en soc de beneita. Quan vaig obrir la porta eren els seus pares. Em vaig sorprendre molt. Estaven desfets. Em van entregar una carta i em van dir que allà ho explicava tot i que no tenien valor per dir-m’ho. Vaig pensar que se n’havia anat ben lluny per oblidar-me, per no tornar a patir i que, per aquest motiu els seus pares estaven així. Vaig pujar a l’habitació, em vaig asseure al llit i vaig començar a llegir:
Estimada Montse, sóc jo. Primer de tot vull que sàpigues que t’estimo més que a la meva vida i que sense tu no sóc res. Gràcies pels mesos de felicitat que m’has donat i gràcies per entregar-me el teu cor. Gràcies per ser com ets i recolzar-me en tot moment. Entenc que t’hagis cansat de mi, tothom es cansa de mi, sóc un pesat. No passa res, tranquil·la. Sempre vagi on vagi estaràs present en el meu record. Ets com un perfum que m’embriaga cada matí i em dona una raó per seguir endavant. He pres una decisió, he decidit passar a millor vida mantenint els bons records. No vull saber que hagués passat si hagués seguit endavant, no... no ho vull saber. No vull que ploris. Jo sóc molt feliç i tranquil·la que sempre estaré am tu vagis on vagis. Des del cel vetllaré per tu, siusplau no et desplomis. No ho podria suportar. Espero que sempre em recordis, dia darrera dia, mes darrera mes, setmana darrera setmana i, si tu no ho fas jo ho faré pels dos. T’estimo. Pau.

Mai a la meva vida m’ho he perdonat, de fet, mai a la meva vida he tornat a sentir per un home el que vaig sentir per ell. Però, com ell em va demanar mai em desplomaré i seguiré endavant fins el dia que passi a millor vida i em pugui reunir amb ell i visquem feliços la resta de la nostre vida, com Romeu i Julieta. L’estimo i sempre l’estimaré.

2005-12-16T14:14:00.000-08:00

Àngel Guimerà: Terra Baixa
La incomunicació amb la parella
Ell la mira. Ella el mira. Ell somriu. Ella abaixa el cap. Ell li agafa la mà. Ella s’acosta a ell. Ell la besa. Ella li torna el petó. Ell li diu coses maques a la orella. Ella es posa vermella. Ell l’estira al llit. A ella se li accelera el cor. Ell comença a acariciar-la. Ella sua, té por. Ell li descorda els texans. A ella se li fa un nus a la gola. Ell tornar a pujar fins el coll. Ella empassa saliva, te por del que pensi ell si li diu que no està preparada. Ell s’estranya perquè la nota nerviosa. Ella resa perquè tot surti bé. Ell la mira. Ella el mira. Ell somriu. Ella abaixa el cap. Ell li agafa la mà. Ella s’aparta. Ell la besa. Ella aparta la cara. Ell li diu que si vol continuar. Ella segueix tenint por. Ell li diu que no passa res, que l’estima igual i que esta disposat a parar. Ella està avergonyida per haver tingut por, té ganes de fugir. Ell l’abraça i li fa veure que passi el que passi sempre tindrà a algú al costat, que és una tonteria amagar el que de veritat pensa perquè ell l’estima i només vol que ella sigui feliç.

No s’ha de tenir vergonya amb la parella perquè si de debò t’estima sempre estarà al teu costat. Llàstima que no totes les situacions com aquesta no acabin així.

2005-12-01T12:44:00.000-08:00

Bonaventura Carles Aribau
T’enyoro i no saps quan. No hi ha cap moment del dia que no pensi en tu, en els moments que vem compartir junts, en la teva mirada acollidora on em perdia cada dia i em sentia com la noia més afortunada del món, en el teu somriure seductor i juganer que sabies que tan m'agaradava. Les tardes, abraçats al llit, parlant de tonteries, sentint que el món era paral·lel a nosaltres. Penso en totes les coses maques que em deies, en els teus moviments, en la delicades en que em tractaves i en lo atent que estaves a les meves reaccions. Quan estava deprimida, tu venies i em deies tonteries perquè rigués i m’oblides de tot i encara que tu diguessis que no, a mi m’ajudava molt. Era feliç... no entenc com tanta felicitat es va poder esvair tan ràpidament... tinc ganes de reunir-me amb tu però, qui m’assegurarà que estarem junts? Ningú. Però com a mínim segur que serà millor que aquesta soledat i aquet nus permanent a la gola. No vull que els demés pateixin tan com he patit jo però no em queda una altre alternativa. T’estimo mes que a la meva vida, ets el meu món, t’enyoro i et necessito.

M'agradaria dedicar aquesta redació a totes les persones que m'ajuden a seguir endevant i que em donen motius per viure!!

2005-11-21T14:25:00.000-08:00

La mal casada
Una noia seu en un racó.
Plora, ningú l’escolta.
És jove i sana però,
Sap que mai trobarà l’amor.

És de família pobre,
No té elecció,
La única cosa que pot fer és lamentar-se
Perquè ja està casada.

Li explicà al seu pare
El que li fa tan mal
No obté resposta.
Ell abaixa el cap.

Li diu que no sigui egoista
I que pensi en els demés.
Però ella se sent bruta
I no pot més.

Ell ja l’ha violada
I ella no ho pot oblidar.
Amb aquest plor es treu la vida
I així deixa enrere una vida...
Sense amor i amb soledat.

2005-11-21T13:57:00.000-08:00

Perquè tu i no jo?
De vegades penso perquè tu i no jo. Et necessito al meu costat però, com trobar-te? Se que sempre estàs amb mi però, com tocar-te? Tinc molts pocs records teus ja que quasi no vem estar junts, per no saber no se ni el dia en que vas néixer i encara menys el dia en que vas morir. Et trobo a faltar. Pensar que mai més tornaré a abraçar-te, a fer-te riure, em crema per dins. Ploro però, de que serveix? De res. Tindria que haver estat jo la que hagués mort no tu. Sento que no encaixo en lloc. No tinc forçes per enfrontar-me al món. Perquè no em vas endur amb tu? Sé que ja fa molts anys que va succeir però, no puc parar de donar-li voltes al tema... i sempre que hi penso acabo amb la mateixa pregunta... perquè tu i no jo?

2005-11-12T05:47:00.000-08:00

FRANCESC VICENT GRACIA (el rector de Vallfogona)
Un noi perfecte, de cabell negra
Pell suau i pura com un àngel
Està estirat a terra dessagnant-se.

Una llàgrima llisca pel seu rostre
El dolor que sent és inhumà.
Crida, ningú el sent.

La seva blanca i pura pell
Morada es va tornant.
Li agradaria saborejar la venjança
Però no es pot moure.

El cor li batega amb molta intensitat
Sent que el cap li rebentarà.
Les robes blanques i secas que duu al damunt
Se li humitegen d’aquell vermell cegador.

Mira al carrer fosc
Però ara veu una llum.
Tanca els ulls i pensa;
El meu monet ha arribat.

2005-11-07T12:13:00.000-08:00

Deixa'm somiar
És un turment veure’t
i no poder parlar-te,
saber que estàs allà
però no poder tocar-te.
Sentir la teva veu però
saber que les paraules
que surten dels teus llavis
no van dirigides a mi.

Em dol la teva companyia absent
i la teva actitud indiferent.
Quan em miraves em desfeia
i ara tinc ganes de plorar.
Qui vaig ser jo per tu?
Una més en la llista?
Pensava que per tu era algú especial
Però veig que no,
Ets com la resta.

No saps el mal que fa
Perdre a una persona amada.
No saps el que estic patint
Cada cop que et veig amb una altre.
Deixa’m volar , ajuda’m a oblidar-te.
Tallem les ales, si cal,
Salvem, deixa’m somiar.

2005-11-06T08:22:00.000-08:00

Sola
Em sento sola. Feia temps que no em sentia sola. A que es degut? Potser a la teva absència? No ho sé. Em sento sola. Les coses ja no tenen sentit. Abans tot m’interessava i ara… al cap i a la fi per que m’hauria d’importar? Ara estic sola. Vaig pel carrer i veig a las parelles agafades de la mà passejant pel carrer. Somriuen, s’estimen. Quan tu i jo anàvem pel carrer com es devien sentir las persones que estaven soles? Potser com jo ara, soles. Quan la teva cara era el primer que veia pel matí pensava que mai s’acabaria. A mida que passava el temps els dies s’anaven endolcint i quan em llevava tenia sempre un somriure als llavis. Pensava que mai s’acabaria... Que il·lusa que sóc. Vivia en una fantasia en la qual només estàvem tu i jo i ara segueixo vivint en aquesta encara que tu només ets un record i jo estic sola. Cada nit, quan estic al llit, m’oblido que estic sola i em giro per abraçar-te i besar-te però només abraço aire. No vull rentar els llençols perquè conserven la teva fragància que m’envolta i em fa recordar. Però al final, torno a la realitat, a la cruel i veritable realitat, en la qual estic... sola.

2005-11-06T03:01:00.000-08:00

QUAN ET PREGUNTES: QUI SÓC? ESCOLTES LA RESPOSTA?

2005-11-02T14:23:00.000-08:00

Us estimo
Puc sentir que sobro, puc sentir que el món està en contra meu, puc sentir dolor, puc sentir amor, però el que no puc sentir és soledat perquè miri on miri sempre esteu vosaltres. Gràcies a tots per tot el que heu fet per mi, gràcies per aguantar-me i sobre tot gràcies per ser com sou!

2005-11-01T11:27:00.000-08:00

Una vida buida
T’aixeques del llit per la tarda. Vas al bany. Et rentes la cara i les dents. Surts. Vas a l’habitació. Et tropeces amb les sabates Gucci que vas tirar ahir a terra quan vas arribar desfeta a casa després del còctel. T’aixeques, t’espolses i vas en direcció a l’armari. Busques entre les muntanyes de roba el teu vestit Dolce and Gabbana color morat. Per fi! Està aquí! T’emboteixes a dins d’ell i busques les sabates de Manolo Blahnik que et van costar bora uns 400 euros. Vas al bany, et maquilles i et pentines. Et mires al mirall i penses: estic sensacional! Mires el rellotge, és tard, te’n tens que anar corrents!
Surts al carrer i vas examinant a tota la gent que passa pel teu voltant. Com pot combinar una samarreta espantosa segurament del mercat amb uns pantalons texans Tommy Hilfiguer? Aquesta no s’ha pentinat pel mati! Quin poc glamour!– penses.
Arribes per fi a la festa. Vas saludant a tothom i vas dient -Quin vestit més bonic!!- i en realitat vas pensant- Quin vestit! On l’has comprat? Als moros?- I tots et van dient- Sembles sortida d’una revista de models! No tinc paraules per descriure’t! - i van pensant- Aquet vestit et fa un cul grandiós! Ets una hortera! No tens remei! Fas pena!- però tots teniu un somriure d’orella a orella. De cop ve un cambrer amb una safata i et diu – Vol alguna cosa per veure la senyora? – i tu respons – si, si us plau, posi’m lo de sempre... ja m’entén...- Es posa una mà a la butxaca i et diu – Que la disfruiti – i et dona una pastilla. Agafes una copa de xampany i amb un gran somriure li dius igualment. Te la veus. Notes un mareig que poc a poc va desapareixent i les ganes de ballar augmenten. Vas a la pista. Et menges el món. Tots els nois de la sala et miren. Tu te’n a dones però dissimules. Cada cop fas moviments més sensuals. Per fi un noi s’acosta i et diu – Hola guapa! Vens al bany amb mi? – Somrius i t’allunyes amb ell direcció al bany.
Al cap d’unes hores comences a tenir consciència. No recordes res. Vas a casa teva. T’estires al llit i recuperes forces per poder viure demà la mateixa nit que la d’avui, és a dir una nit negre.

2005-11-01T10:22:00.000-08:00

Tirant lo Blanc
- Perquè? No t’entenc, ahir em vas dir que sí i avui em dius que no ho saps!
- No, no ho sé! Crec que no estic preparada! Si no pots entendre ni això, significa que no m’estimes així que no val la pena que segueixis fingint.
- Què passa? Què no confies en mi? És això oi? O que ja tens a un altre home!
- No és això!
- Mira’m a la cara quan et parlo! No m’estimes! És això!
- No…
- No em menteixis! Llavors perquè no vols? No em crec que no estiguis preparada! Portem dos mesos i sempre amb la mateixa excusa i de cop em dius que sí que ho estàs i ara que? Ara ja no? Però tu et creus que sóc estúpid?
- No, sé que no ets estúpid! Però jo tinc tretze anys i tu divuit! Amb tu em vaig donar el primer petó en canvi tu te n’has donat molts! Tu ja no ets verge i ho vas fer quan vas creure que ja estaves preparat!
- I això que té a veure ?
- Doncs molt ! Jo no vull una relació basada en el sexe! Jo vull estimar-te i que m’estimis! No vull que l’únic que fem sigui follar, follar i follar! Vull anar al cine, estar amb els nostres amics, ser feliç al teu costat.
- Mira, no comencis a rallar vale! Tu l’únic que vols fer és parlar, parlar i parlar! Sempre evites que estiguem sols!
- Perquè sé que començaràs amb el mateix tema!
- Doncs parlem-n’he!
- És el que estic intentant però no em deixes parlar! No m’escoltes!
- No diguis mentides! Si no t’escolto és perquè dius tonteries!
- Tonteries?
- Sí!
- Et semblen tonteries el que dic? Doncs d’acord. Així ho has volgut tu ! Aquí s’acaba tot!
- D’acord! Ves-te’n! Fuig! Que és el únic que saps fer! Ets com una nena petita! Ets un bebè! No sé com em vaig poder fixar amb tu! Ja em buscaré alguna dona que em satisfaci! No et necessito per res! T’odio!

Moltes vegades, quan estem enfadats, diem tonteries. Moltes relacions s’acaben per el tema del sexe. Si la teva parella no està preparada, millor no la pressionis. Tots necessitem el nostre temps i el nostre espai. Cada persona és un món diferent. Si veus que la teva parella no respecta la teva decisió el millor és tallar i començar de nou perquè això significa que no t’estima tan com et penses.

2005-10-27T10:13:00.000-07:00

Ausiàs March (1400 - 1459)
Si la noia plora
Quan se sent sola
I no té a ningú al costat
Per consolar-la
Jo ploro quan no et veig
Però també quan et veig
Ja que sé que el meu amor
No és correspós

Igual que el vent
Que corre silenciós
Entre les fulles
Jo passo pel teu costat, silenciós,
Amb por de donar-te els meus sentiments
I tu em mires amb despreci
I el teu despreci és el que em trenca el cor

Així com un assassí
Clava el punyal a la víctima
I aquest comença
A retorçar-se de dolor
Aquet dolor és el que sento jo
Quan estàs amb el teu enamorat,
Quan els vostres petons corren
I en canvi a mi m’ignores

Romeu no es va rendir mai
Per aconseguir l’amor de Julieta
La seva estimada
Però, aixó és la vida real
I crec que el millor que puc fer
és reconèixer que t’he perdut
I no seguir pensant en tu
I desitjant-te a cada moment.

2005-10-22T05:07:00.000-07:00

Nosaltres creiem

Hi ha una dona que plora aquesta nit
El seu món ha canviat
Ella pregunta a Deu perquè
El seu fill gran ha mort
I ara els seus nadons ploren
Ella també plora per les nits

Als carrers pobres.
Un altre dia pels rics
Una altre guerra per lluitar
No hi ha cap respecte per la vida
Com dormen a la nit?
Com poden fer les coses bé?
Només ho volem fer bé.

Nosaltres creiem (x6)
En aquet amor

Tots som iguals
En la vida dels humans i en el seu dolor.
(Per tan deixa ser)
Hi ha un amor que podria caure com la pluja
(Deixa’ns-ho veure)
Deixa que el perdó esborri las penes
(Que necessitem?)
Ningú sap el que busca
(Nosaltres creiem)
Que aquet món està plorant

Nosaltres creiem (x6)
En aquet amor
Nosaltres creiem (x6)
En aquet amor

Aquest món
És massa
Per que l’agafis
Deixa’l al terra i segueix-me
Jo seré la única cosa que necessitaràs
A totes les vides

Nosaltres creiem (x6)
En aquet món
Nosaltres creiem
En aquet món
Nosaltres creiem
En aquet món
(By:We believe,Good Charlotte)

2005-10-20T10:39:00.000-07:00

Carta de despedida
Estimada Marta,
Com estàs? Jo malament... com sempre. Em sento sola. Des que em vaig atrevir a vestir com a mi m’agrada sento que la gent em rebutja. Estic cansada de les seves burles. No puc més. Tot el dia m’estan insultant, em miren malament i m’agredeixen davant teu, i tu què fas? Els hi rius les gràcies. I d’això en puc dir millor amiga? Eh! Respon-me! D’això en puc dir jo millor amiga? La meva vida no té sentit... sento com si no enganxés amb ningú... tothom em fa el vuit... només em sento bé quan em tanco a la meva habitació, sola, amb la llum apagada i m’assento en un recó i penso “tingues paciència tot s’arreglarà, temps al temps” però cada dia que passa és pitjor! Vull acabar amb tot! Estic cansada ja d’aquesta merda de vida on només vals si ets com la societat vol! Acabaré amb tot! Em suïcidaré, em sents? Em suïcidaré! Estic cansada ja de plorar i no fer res al respecte per que, de que serveix plorar? De res!
T’escric aquesta carta per despedir-me, per donar-te a tu i a tots els companys de classe les gràcies per haver-me amargat la vida i per convencem de que he d’acabar ja amb això. Gràcies per fer-me sentir com una merda amb els vostres comentaris. Gràcies per no acceptar-me. Gràcies per ser tan injustos amb mi. Gràcies per tot.
Aquestes seran les meves últimes paraules així que m’agradaria fer-te una pregunta... Perquè m’heu fet això? Tot el que està passant és culpa vostre!
Així que adéu Marta, adéu món, adéu vida. Molts petons. Espero que et vagi tot molt bé.
Montse.

"L'hi he canviat el nom perqué la gent mal pensava"

2005-10-20T09:22:00.000-07:00

Guillem de la Torre(...1219-1234...)
Guillem de la Torre fou un noble cavaller de la cort de Barcelona. Fou fill d'un gentil. Fou un bon home i un bon cavaller. Es casà amb Herminia de Cabastany i tingué dues filles.
Un dia s'anà a fer un vol quan, a la llunyania, divisà a una joveneta molt hermosa que passejava per allí i s'enamorà bojament. Cada dia es llebà a la mateixa hora i anà a veure a aquella dolça donzella. La seva muller començà a sentir-se sola i sospità de que el seu marit s'empascava
alguna. Surtí un dia després d'ell i el seguí fins el seu destí. Quan s'adonà del que passava allí anà a demanar-li explicacións i ell la matà. Al arribà a casa les seves filles li preguntaren al ser pare que on estava la seua mare, ell no sapigué que contestar. Se sentí tan malament que quan va anar a la seva cambra es va tirar pel balcó posant fi a la seva vida i al seu patiment.

2005-10-20T08:48:00.000-07:00

Ramón Llull
Ramón Llull va ser una de les figures més importants a Europa al segle XIII. Va néixer a Mallorca aproximadament l'any 1232. Primer va tenir una vida normal i corrent. Es va casar i va tenir dos fills. Un dia va tenir unas visións de Crist crucificat i va entendre que havia de dedicar la seva vida i la seva obra a Déu i per aixó va vendre totes les seves possesions i es va distanciar de la seva família. A partir d'aquell moment va iniciar una etapa que va durar uns deu anys durant els quals es va dedicar a apendre llatí i àrab i es va formar en ciència i filosofia. En els últims anys de la seva vida es va dedicar plenament a defensar i difondre la fe cristiana arreu del món. Va viatjar molt i va escriure fins a 250 llibres.Fins que finalment, va morir l'any 1316 en un viatge quan tornava a Mallorca.

2005-10-08T02:52:00.000-07:00

Com sóc jo?
Em dic Sape, tinc catorze anys, em considero d’estatura mitjana, tinc el cabell llarg i castany i els ulls verds. Sóc una noia molt complicada segons el que diuen els meus amics però, jo crec que sóc una mica recargolada per que he tingut molts problemes al llarg de la meva vida. Quan tenia cinc anys, un dia, quan sortia de l’escola, el meu pare i la meva mare em van venir a buscar. Jo ho vaig trobar estrany ja que mai em venien a buscar els dos. Quan vam entrar al cotxe ningú parlava i ells dos feien una cara molt llarga. Quan vam arribar a casa ens van agafar a mi i a la meva germana de vuit anys i ens ho van explicar tot. El meu pare se’n va anar a viure a Madrid i nosaltres ens vam quedar a Cornellà amb la meva mare. Als nou anys es va morir el nostre germà petit. Allò si que va ser un cop fort. Lligat amb aquest fet vaig estar uns anys molt deprimida. Molta gent de la classe em rebutjava per aquest fet quan jo en aquells moments era quan més els necessitava amb mi amb la qual cosa les meves notes van caure en picat. Als dotze anys em vaig canviar d’escola. Les meves notes no van millorar gaire però la relació amb els amics sí. Totes les noies de la meva classe estaven molt primes en canvi jo no i em sentia molt acomplexada així que vaig deixar de menjar i quan menjava anava ràpidament al lavabo a vomitar. En poques setmanes els resultats es van començar a fer notables. Al vestuari tothom em deia que m'havia aprimat molt i jo evidentment ho negava però per dins estava molt contenta de que la gent ho notés. Això al principi era com un joc però va acabar convertint-se en un vici. Als pocs mesos em van ingressar en un hospital. Poc a poc m’he anat recuperant i ara actualment am catorze anys sóc una noia nova i feliç.Gràcies a les meves experiències he aprés que el físic i el que la gent pensi de tu no importa, lo principal és que et sentis a gust amb tu mateix!!!